Tot i la descoberta, l’any 1922, de la tomba egípcia de Tutankamon a la vall dels Reis, la fascinació de la civilització occidental per aquest país venia de temps enrere. Així és coneguda l’expedició alemanya a Alexandria, encapçalada pel metge i microbiòleg Robert Koch, l’any 1883, per estudiar el brot de còlera present en aquell territori, coincidint amb un altre grup d’investigadors francesos, formada entre d’altres, pel doctor Pierre Paul Émile Roux, bacteriòleg i immunòleg, un dels col·laboradors propers de Louis Pasteur.
L’arribada de l’Egiptomania a Barcelona, a la primera meitat del segle XIX, va ser fruit de l’interès per les excavacions arqueològiques d’algun aventurer barceloní com Domènec Badia i per arquitectes catalans captivats per l’antic Egipte amb projectes com l’anomenada Font del Vell, avui desapareguda, davant del Teatre Principal de la Rambla de Barcelona, just on es va representar l’òpera Aïda de Verdi, el 1878, essent una manifestació més d’aquest art. Aquest exotisme, que va impregnar totes les arts, també va deixar empremta en l’arquitectura funerària: només cal fer una passejada pels cementiris de Barcelona per observar com hi ha influït.
Com a mostra, la façana del cementiri de Poblenou, basat en formes egípcies i projectat per l’arquitecte italià Antoni Ginesi o els sumptuosos panteons de la burgesia catalana al cementiri de Montjuïc, on es troben les formes constructives i decoratives neoegípcies en forma piramidal, d’obelisc i esgrafiats amb la seva simbologia. També els projectes dels alumnes de la Academia de Bellas Artes de San Fernando per concebre un cementiri a Barcelona per l’arquitecte Ramon Moler i Josep Massanés ajuden a entendre aquesta seducció per l’antic Egipte. A la vegada, en el camp de la medicina, sense anar més lluny, el doctor Josep Salvany i Blanch, un viatger infatigable, membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i afeccionat a la fotografia, es va interessar pels cementiris de Catalunya i per Egipte, i amb la seva càmera va fotografiar les piràmides, les esfinxs i el rostre del faraó Ramsès I. D’aquesta manera, podem dir que l’art funerari català va recollir les idees fonamentals de la cultura funerària egípcia, amb la seva arquitectura, però en especial amb la creença que la vida continua després de la mort.
