L’EPIDÈMIA DE FEBRE GROGA DE 1821
L’any 1821 es va produir a Barcelona una crisi sanitària arran d’una epidèmia de febre groga que va causar una enorme mortalitat: entre 18.000 i 20.000 barcelonins, que equivalia a la sisena part de la població. En memòria dels servidors públics que van perdre la vida assistint als malalts es va erigir aquest cenotafi, situat a la cruïlla dels carrers centrals del cementiri. El cenotafi té un basament en forma de templet quadrat, amb columnes als angles, i a cada cara, sota sengles corones de bronze, hi ha làpides de marbre amb inscripcions al·lusives a aquells que van deixar la vida en acte de servei ciutadà. Del centre del basament emergeix un esglaonat que fa de suport d’una columna coronada per una creu. La primera versió d’aquest cenotafi va ser erigida pel mateix Antoni Ginesi quan es va construir el cementiri, i es va reformar l’any 1865. Entre 1895 i 1896 es va substituir per l’obra actual, projectada per l’arquitecte Leandre Albareda i Petit.
En una de les quatre làpides s’hi pot llegir: “A. D. O. Á los ciudadanos A. Vilaseca, A. Pellicer, A. Barceló, Prof. de Medicina, M. Altés P. de , Cirug. Medic., D. Delom J. Torres, F. Guimet, P. de Cirurgia Vict. de la Fieb. Amar. en la Barceloneta, V. Vilar medico en el Hops. de la Virreyna, J. Arenas, F. Rous, J. Riera, P. de Med., J. Argelós, P. de Cirug. Medic., E. Oms, P. Santamaria, J. Trull, B. Ribers, J. Trulls. R. Depaus, A. Desunville, P. de Cirug. dent. los mur. de la ciud. en el año de 1821. BARCELONA traslada á la posperidad este triste momento de gratitud.”
