Antic panteó del doctor Albert Lleó i Morera. Cementiri de Montjuïc, via de Santa Eulàlia, agrupació 3, número 56.
Els cementiris estaven concebuts perquè tothom hi tingués cabuda, però també van ser reflex d’unes diferències socials que es van fer evidents amb les diverses tipologies d’enterraments: els malaguanyats anaven a parar a una fossa comuna, els que disposaven de més recursos econòmics en nínxols i tombes menors, i els que pertanyien a l’alta burgesia catalana es construïen panteons monumentals de gran riquesa artística, com els que es poden veure als cementiris de Barcelona i, en concret, al cementiri de Montjuïc. Quedà palès que el poder econòmic continuava després de la mort i, per això, entre famílies benestants era habitual rivalitzar per veure qui construïa el millor panteó, amb obres d’art esculpides pels escultors més cèlebres de l’època i amb arquitectes de reconegut renom. En aquella època hi havia el concurs anual d’edificis artístics, que premiava la millor obra. I a les pàgines del setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa, se’n feia mofa en una vinyeta en què se li preguntava a una persona benestant “Qui us fa la casa, en Domènech, en Gaudí o en Puig i Cadafalch?”, i la resposta era: “Encare no estich ben decidit... Aquell que surti premiat al concurs”. Els grans edificis modernistes del passeig de Gràcia de Barcelona, l’anomenada “mansana de la discòrdia" (formada per la Casa Amatller, la Casa Morera i la Casa Mulleras), també van projectar el seu propi panteó, sense límits de pressupost, en els cementiris.
És difícil no aturar-se en aquests panteons monumentals, que es van convertir en un aparador de la modernitat per les classes dirigents barcelonines.
Per a la burgesia catalana no n’hi havia prou a tenir una casa al passeig de Gràcia, sinó que calia encarregar el panteó més espectacular i, a la vegada, que tingués una situació immillorable en el cementiri. Escultors, vitrallers, marbristes, forjadors, dauradors, pintors, fusters i altres artesans, participaven en aquest afany d’opulència entre les famílies burgeses barcelonines: Leandre Abareda i Petit, Emili Sala i Cortés, Simó Cordomí i Carreras, Francesc Mariné i Martorell, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Barba i Balanzó, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Enric Sagnier i Villavecchia, escultors de gran renom com Josep Llimona i Bruguera, Josep Campeny i Santamaria, Enric Clarasó i Daudí, els marbristes Rafael Atché i Farré, els germans Franzi, Mas i Tarrach, germans Ventura, Agapit Valmitjana i Barbany, entre d’altres, hi van deixar la seva empremta.