LA MANIFESTACIÓ DEL DOL A PEU DE CARRER
Si la butxaca ho permetia, es podia llogar una de les carrosses exclusives de la Casa de la Caritat, considerada la primera funerària de Barcelona: l’“Estufa” (en què la caixa quedava tancada amb vidres grans i costosos), que va transportar les despulles d’Enric Prat de la Riba i Santiago Rusiñol, la “Grand Dumond” (carrossa de gran luxe que deu el seu nom al duc francès Louis d’Aumont, de París), la “Gòtica” (utilitzada en temps de Quaresma i Setmana Santa), la “Imperial” (per als enterraments de glòria), “l’Aranya” (la més popular entre les classes menestrals i populars), la “Blanca o Angèlica” (per al transport d’infants i dones solteres), així com els cotxes d’acompanyament per als familiars i amics del difunt; l’anomenat “Cotxe de la vídua” (o “Cotxe de respecte”), el “Cupé” (que servia com a taxi per a trajectes curts), el “Landau” (descapotable que rep el nom de la població renana de Landau), el “Faetó” (nom mitològic provinent del fill d’Hèlios, déu conductor del carro solar) i la “Berlina” (en honor als carrossers de Berlín). Els funerals eren un esdeveniment en majúscules. La pompa del seguici fúnebre s’organitzava segons la posició social de la persona finada: més o menys cavalls, més o menys guarnició, més o menys capellans, més o menys autoritats (o cap) i la corrua de familiars, amics, coneguts i saludats. També l’acompanyament de música i del cos de la guàrdia municipal era signe de l’estatus del difunt. Pompós o no, el comiat ja no implicava portar el fèretre sobre l’espatlla com antigament. Aquest costum va passar a ser obligatori el 1835, amb l’alcalde Josep Marià de Cabanes i d’Escofet, que va imposar l’ús dels carruatges per al trasllat de difunts des de la ciutat fins al cementiri i en va prohibir el transport a peu.
La Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Cementiris de Barcelona es considera l’única a tot Europa. La mostra consta de tretze carrosses i sis carruatges que servien per acompanyar les famílies a la parròquia i després al cementiri, amb els complements que les ornamenten i en fan possible el seu funcionament. Tot el conjunt mostra com els nostres avantpassats es van adaptar als nous hàbits funeraris a l’hora de transportar els difunts al cementiri. L’objectiu de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres és donar visibilitat als canvis de la Barcelona moderna i explicar els sepelis amb carrosses a la ciutat fins que va arribar l’automòbil i les carrosses van acabar desapareixent.
